Actualment en David té la seva pròpia escola de pastisseria i xocolata a Granollers.

Esbrinem com ha estat la seva trajectòria com a pastisser i com funciona la seva escola de pastisseria i xocolata.

Quin és el moment el qual vas tenir clar que et volies dedicar a la rebosteria?
Quan tenia 16 anys jo em trobava compaginant els estudis amb la meva feina a una fàbrica de bombons a Barcelona. Més tard vaig entrar a treballar a la pastisseria Escrivà a Barcelona i aleshores va ser quan, després de presentar-me a alguns cursos, vaig veure que jo em volia dedicar a la pastisseria.

És a dir, arrel de formar-te pel teu compte en aquest món va ser quan vas
decidir dedicar-te en aquest camp
Sí, tot va ser per casualitat la veritat. És cert, però, que sempre he estat molt llaminer i m’agrada molt el dolç, però quan vaig entrar a treballar a la fàbrica de bombons va ser quan tenia clar que jo volia dedicar-me a això.

Com van ser els inicis a aquest món?
La veritat que tot ha estat de manera autodidacta. Vaig començar estudiant una mica al Gremi de Pastisseria de Barcelona, però la majoria les he anat aprenent de manera autònoma.
Aleshores quan tenia 24 anys vaig decidir muntar la meva pròpia empresa al Prat del Llobregat, la qual s’ha la va quedar el meu soci, i des d’aquell moment tot ha anat molt bé. Vaig decidir deixar la primera empresa que vaig muntar perquè em veia estancat, així que vaig decidir seguir amb allò que m’agrada a mi, que és la docència i sobretot, donar diferents cursos a tothom qui vulgui aprendre sobre pastisseria.

Quina és l’experiència que més t’ha agradat després de tants anys en aquest
món?
Totes les coses que he viscut han estat molt diferents. T’ho podria dividir, de manera general, entre la televisió i la docència. Pel que fa a la televisió, sí que és cert que t’ofereix una repercussió i una visibilització que altres coses no t’ho poden donar. Vaig estar al programa de Cuatro Deja sitio para el postre i també he participat a Masterchef. No obstant, arrel de tenir al Canal Cuina el meu programa Chocolateando sí que vaig veure la interacció amb el públic, ja que era una constant de missatges positius per ensenyar diferents receptes. El món de la televisió et dóna molta visibilitat, però a mi el que m’agrada és fer cursos i ensenyar en directe les diferents receptes. La gent és molt important. Quan em trobava gravant els diferents programes de televisió sempre rebia missatges a les xarxes socials i mails de gent que estava súper agraïda amb el que fèiem. Aleshores va ser quan, arrel de la pandèmia, vam començar a donar receptes gratuïtes per compartit i molta gent, a dia d’avui, encara ens escriu donant les gràcies pel que vam fer ja que era el moment de desconnexió total per tot el que vam passar.

Com vas arribar a aprendre a fer escultures de xocolata?
A mi sempre m’ha agradat molt el tema dels treballs manuals. Sempre m’han dit que les manualitats era lo meu, i a mi tot el que sigui manualitats m’agrada. Aleshores, amb el xocolata vaig veure que és un element que passa d’estat líquid a estat sòlid i et permet esculpir. Des de jovenet que he volgut aprendre. Amb el xocolata pots fer servir pistoles, aerògrafs... tot allò que vulguis fer servir t’ho permet.
Dintre de la pastisseria, que és el que jo m’he format, m’he especialitzat en el tema de la xocolata i sempre he tingut ganes d’aprendre més.

Encara que tinguis la televisió, a tu el que t’agrada és la docència. Per què?
Què és allò que t’agrada ensenyar?
Quan vaig començar en aquest món, jo m’enracordo sempre de mirar les revistes de cuina i llegir les diferents receptes que sortien i vaig veure que allò era el que jo també volia fer. Volia fer classes per així estar amb contacte amb
la gent i aprendre junts. D’aquesta manera, jo em dedico tant a nivell professional com a material a la
pastisseria. Vaig ser dels primers en donar cursos en el món de la pastisseria a nivell amateur i per mi és molt agraït perquè la gent està molt receptiva i veus la il·lusió que tenen a l’aprendre una recepta nova. Des que comença el curs i fins que acaba que és el moment que se’n van amb la seva creació, ja sigui pa, bombons o un pastís, els veus les cares d’alegria i plenitud al fer allò que els agrada.

Arrel de la pandèmia els cursos presencials es van haver de suspendre per un
temps, però vau decidir crear la vostre escola de pastisseria i xocolata via
online. Com va ser el procés fins la creació d’aquesta nova escola?

És cert que amb l’arribada de la Covid-19 nosaltres ens vam haver de reconvertir. Abans de la pandèmia ens trobàvem donant cursos presencials d’entre 8 i 10 persones treballant tot plegats on cadascú feia la seva elaboració
i s’ha l’emportava després a casa. No obstant, amb la pandèmia, tot allò que feia era impossible, de manera que va ser quan vam decidir crear la nostra pròpia escola online. Vam haver de fer una inversió bastant important i, a més, era tot molt incert perquè no sabríem com aniria l’online, però ens havíem d’arriscar com a empresa. Actualment, treballem amb més de 700 alumnes de diferents parts del món i cada setmana donen classes online molt econòmiques. La nostra filosofia en aquest cas és intentar arribar a tothom, i hi ha molta gent que es dedica a fer cursos online, de manera que ens hem ajustat a un preu assequible. Donem classes un cop a la setmana per 9 euros aproximadament. Amb la gent que hem pogut parlar després dels inicis de l’escola online, també ens diuen que és el seu moment de desconnexió setmanal, ja que els fem dissabtes o diumenges per la tarda. El que la gent agraeix, sobretot ara, és la proximitat. Pots ser millor o pitjor
xocolater, però el que la gent busca ara és connectar amb el docent, de manera que si no transmet, tot allò que ensenyes no serveix. A mi el que m’omple és connectar amb els i les alumnes i veure com els agrada aprendre, però sobretot m’agrada veure’ls al curs següent.

I et pots inscriure de manera immediata?
Al nostre web tenim penjats tots els cursos que hem anat donant, de manera que la gent els compra i quan arriba el dia, si tu no els pots veure no passa res, perquè tenim l’opció de veure’ls en diferit tantes vegades com vulguis durant un
mes. La pandèmia ha fet que ens reinventem, però l’escola de pastisseria i xocolata online ha vingut per quedar-se. A més, com arribem a gent que de manera presencial no pot assistir, com és gent d’Estats Units o Llatinoamèrica, seguirem també amb aquest format. Mai hagués pensat arribar a gent de tants llocs.

Les fas tu les classes? O hi ha més gent?
Les classes les donem la meva dona, la Carol Vegas, que es dedica més altema del pa i masses fermentades, i jo em dedico al tema de la pastisseria i el xocolata. Després tenim a algun cuiner o pastisser convidat, com la Belén, que
és una noia de València, que ella és especialista en macarons.A més, a partir de setembre oferirem a l’escola online cuina.

La faràs tu?
No tinc paciència per a la cuina. Comptarem amb un cuiner que serà qui doni les classes i també estarà en Sergio Fernández, un amic meu que també té el seu programa de cuina al Canal Cocina. El nostre objectiu és interactuar molt amb la gent que hi ha darrere les càmeres i ara, que hem tornar a obrir els cursos presencials, estem veient que molta gent que està apuntada a l’escola online ara ve a les presencials. Ve gent que ens va conèixer de diferents maneres: arrel de la pandèmia o arrel dels cursos i venen per veure el lloc on es grava tot i per estar una estona amb nosaltres.

Què suposa ara el trasllat de l’escola del Passeig de la Muntanya al Carrer
Barcelona de Granollers?
És sobretot familiar. Ara mateix tenint l’escola al passeig de la muntanya no ens permet compaginar-ho tot. En canvi, el local d’aquí al carrer de Barcelona sí que ens ho permet. A part de ser el lloc on es faran els cursos online també serà el
nostre pis. A més, per mi fer els cursos no és feina com a tal, estic fent allò que m’agrada i m’apassiona, de manera que tindré tot el que necessito en un edifici. A més, jo viatjo molt i fer aquest canvi em permet tenir l’escola i la casa en el
mateix lloc, que també ho agraeixo.

Com et senta que et diguin “El rey del chocolate”?
Jo tampoc ho veig així, ara mateix hi ha molta gent bona. A les xarxes socials es veuen molts nanos que fan pastissos espectaculars. A més, ara s’aprèn molt en aquest món, però abans no s’ensenyava tant ni es feien tantes coses com es fan ara. Abans si volies aprendre havies de ser més autodidacta.

La Maria Aspa, de La Garriga, fa cinc mesos que està vivint a Noruega. Tenint un inici una mica d’incertesa, la Maria està instal·lada i treballant a aquest nou país. Coneixem la seva història i el motiu pel qual va decidir viatjar fins a Noruega.

Quin va ser el motiu pel qual vas decidir anar a fora?
El motiu el qual em va fer viatjar fins a Noruega era principalment per buscar noves opcions pel que fa al nivell laboral. Jo no he marxat sola, la meva parella també ha vingut i estem els dos instal·lats a Noruega actualment.

Com ha estat l’adaptació a un nou país?
Al principi, entre la il·lusió i les ganes d’un canvi d’aires tot era fascinant, però amb el pas dels dies et trobes que et costa fer amics, l’idioma és un obstacle molt gran i el temps allà tampoc acompanyava. En el moment just d’arribar a vegades tens ganes de tornar a casa teva amb els teus, però jo des d’un principi ja anava mentalitzada que això podria passar i sabia que no havia de tornar. Ara mateix estic molt adaptada i molt contenta d’haver pres la decisió.

A on t’allotjaves? Et van ajudar a trobar un pis o ho vas fer tu sola?
La meva parella va aconseguir feina abans de venir a Noruega i des de l’empresa el van ajudar a trobar un pis on estem instal·lats els dos.

Quins han estat els obstacles amb els que et vas trobar?
L’obstacle principal amb el que m’hi he trobat un cop a Noruega ha estat, en el meu cas, l’idioma. La dificultat a l’hora d’expressar-se amb l’altre era el que veia com a obstacle en un principi. El segon obstacle, molt important també, és que com fa només cinc mesos que vam decidir deixar-ho tot i anar a Noruega la pandèmia dificulta tornar a casa nostra quan vulguem. No podem tornar quan voldríem.

Què t’ha aportat viure fora?
Viure fora és una experiència que suposo que depèn molt de la persona i en el moment en que es trobi. En el meu cas, com que porto relativament poc temps fora de casa diria que m’ha aportat, sobretot, molta fortalesa mental i capacitat
de resiliència. També, a nivell laboral, fa poc que m’he incorporat a la vida laboral però haig de dir que els horaris de treball i les condicions en les que estic aquí a Noruega són fantàstiques. Estic molt satisfeta de tot el que he viscut de moment aquí.

Tens pensat seguir endavant i visitar un altre país?
En aquests moments la meva prioritat i la meva intenció és establir-me definitivament aquí a Noruega. De manera que vull aconseguir trobar una feina fixa i també poder venir fins a Catalunya sovint per així visitar la família i els amics.