CALÇOTS
El calçot és una ceba tendra, però no és qualsevol ceba, és un brot de ceba blanca que ja està desenvolupada i que ha estat replantada en el terreny. Conforme van creixent aquests brots, se'ls va cobrint amb terra pels costats per blanquejar la seva base, aquesta és la part que es consumeix. En estar enterrada fa que sigui molt tendra i d'un sabor i dolçor característics.
L'origen dels calçots ha estat molt debatut, però una de les versions més acceptades afirma que es deu el seu descobriment a un camperol de finals del segle XIX de la zona de Valls, que per distracció, va preparar a la brasa unes "cebes". Es van cremar totes per la part exterior i en lloc de tirar-les, va pelar les capes més externes cremades, descobrint que el seu interior estava molt tendre i saborós.
La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, una trobada d’amistat i familiar, i una especialitat única de la cuina rural típica catalana. L’època de les calçotades va des de finals de l'hivern fins a mitjans d'abril i a Valls, la ciutat d'on és originària la calçotada, se celebra a finals de gener, des de l'any 1982, la calçotada popular de més renom.
	El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), cuinats directament a les flames i servits en teules o embolicats en paper de diari, per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya: la salvitxada o bé el romesco. Després se sol menjar carn a la brasa amb torrades (aprofitant les restes del foc dels calçots), acompanyada de vi negre o cava.
Les seves propietats nutritives són iguals a les de la ceba, és a dir, té un ampli contingut de vitamines i minerals. A més, se li atribueixen propietats diürètiques, tonificants, digestives i afrodisíaques. S'ha comprovat que contenen alguns agents anticancerígens.
	Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba. Els calçots s'agafen per la punta superior de les fulles, tirant cap avall per pelar-ho i a continuació mullar-ho en la salsa.
Els calçots es mengen d'una manera molt particular, tan peculiar com el seu sabor, i el que els prova per primera vegada, normalment repeteix, no només perquè estan molt  bons, sinó per la festa que es viu entorn de la calçotada.