LA RATAFIA
La ratafia és una beguda alcohólica destil·lada que s'elabora amb nous verdes macerades i diverses plantes aromàtiques i espècies. Tenen múltiples matisos i aromes que queden en el paladar i que traslladen al tastador a l'espessor dels boscos, submergint-lo en els seus sabors i olors.
	La tradició mana recollir totes les herbes la nit de Sant Joan, ja que diuen que és el moment òptim per a les nous i les herbes. Sigui o no sigui aquesta nit, sí que ha de ser a finals de Juny, quan la nou encara és verda i la podem usar per a l'elaboració de la ratafia. Una vegada feta la barreja, es guarda en un pot de vidre, es tapa i es deixa macerar quaranta dies a “sol i serena” (al sol i al clar).
Passats aquests 40 dies, aquest licor ja de color fosc, es cola per un colador de tela o un filtre de paper i es deixa reposar almenys dos mesos més en ampolla. Tradicionalment es prova la ratafia de l'any per Nadal.
	La constància més antiga de la ratafia apareix en un receptari trobat a la comarca de la Selva amb data de 1842 i on es detallen receptes de diferents tipus de licor, menjars i remeis casolans. I segons explica el gran poeta català Mossèn Jacinto Verdaguer en el seu “Rondalla de la ratafia”, el nom té origen eclesiàstic:
Reunits en un terreny neutral tres bisbes catalans per solucionar diferents problemes referits als bisbats i els seus límits, la reunió es va allargar durant hores. Amb les boques assedegades després de tant parlar, van demanar una mica de beguda i se'ls va servir un licor casolà. Sembla ser que els seus efectes van ser prodigiosos, perquè van arribar a un acord que anava bé als tres. "Rata fiat" van dir, que vol dir "queda pactat" o”tracte fet”. Preguntat als amos de la masia com es deia la beguda que havien pres, li van respondre que no ho sabien. Així que van decidir posar-li el nom de l'acord, que va ser adoptat pel poble per confirmar els tractes.
La seva elaboració és una tradició molt arrelada a diverses comarques catalanes, ja que aquest licor solia preparar-se a les cases particulars seguint la mateixa recepta de generació en generació, i donant cada família el seu toc especial al licor, que guardaven en secret només desvetllat de pares a fills. El seu origen es remunta a l'antiguitat i en terres catalanes la tradició ha perdurat. Actualment moltes famílies segueixen preparant ratafia, però la que es comercialitza prové d'empreses especialitzades, encara que es manté la tradició de conservar-la en ampolles de vidre o materials nobles per no perjudicar la composició del líquid.
A la nostra terra se celebren fires per degustar i conèixer aquesta beguda, entre les quals es poden destacar la Fira de Besalú, que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre, la Fira de la Ratafia, que es fa en Santa Coloma de Farnés durant el mes de novembre, o la Festa de la Ratafia de Centelles, que se sol fer el primer cap de setmana de juny. La ratafia catalana té el segell de DG (denominació geogràfica) des de 1989, un reconeixement comunitari a les begudes espirituoses que s'elaboren en una zona determinada que li dóna un caràcter i unes qualitats definides.